"No tindria sentit que una revista escrita en català, feta i distribuïda a Catalunya optés per un domini que no fos .cat"

Parlem amb la Caterina Úbeda, cap de mitjans digitals de Sàpiens Publicacions i coordinadora de Sapiens.cat, la versió digital de la revista Sàpiens.

13 març 2018
Cateria Ubeda sapiens.cat

A principis de febrer el web sapiens.cat, versió digital de la revista SÀPIENS, va renovar la seva estructura, va incloure noves seccions i una nova imatge. Hem volgut conèixer amb més detall com és el dia a dia de sapiens.cat de la mà de la seva coordinadora, Caterina Úbeda. 

Quan va néixer SÀPIENS?

La revista SÀPIENS va néixer el novembre del 2002. La portada d’aquell primer número ja avançava un dels seus trets d’identitat, el del periodisme d’investigació. Havíem anat al Foreign Office britànic per ser els primers a consultar el dossier de l’espia català Joan Pujol, més conegut com ‘Garbo’. En aquests més de 15 anys, SÀPIENS ha estat la revista d’història líder de vendes a Catalunya, hem investigat a arxius d’arreu del món i hem contribuït a normalitzar la divulgació històrica al nostre país tot apostant pel binomi periodista + historiador: la història explicada per periodistes assessorats pels millors historiadors.

Des de llavors, molts dels grans temes SÀPIENS els vam descobrir a arxius de tot el món: vam recordar els més importants al web amb motiu del Dia Internacional dels Arxius.

Quanta gent forma part de l’equip de SÀPIENS actualment

L’equip de SÀPIENS el formen Clàudia Pujol, la directora; Sònia Casas, la cap de redacció; Víctor Farradellas, el redactor i Albert Bernat, el dissenyador. Al web hi sóc jo amb l’ajuda d’una col·laboradora externa, l’Anna-Priscila Magriñà.

Ja fa anys que SÀPIENS compta amb el web sapiens.cat. Com ha evolucionat el vostre web durant aquest temps?

Sapiens.cat va néixer l’abril de 2010. Al principi era un web molt modest que va anar creixent a poc a poc. Des del començament es va veure com un complement de la revista, no com un competidor. El web ha estat una gran plataforma per consolidar temes propis, com el de la llista negra antifranquista. Aquesta va ser una de les moltes exclusives SÀPIENS: en el número 118 (abril 2012) es va publicar un reportatge sobre els catalans més vigilats pel franquisme. Com que teníem les fitxes d’aquestes 462 persones, vam fer-ne un microsite al web amb les mateixes i amb un cercador propi. En només cinc dies, aquest especial va generar 38.250 pàgines vistes.

Al llarg dels anys, el web va anar evolucionant amb noves seccions, nous continguts, consolidant la seva presència a les xarxes i amb una aposta pels continguts multimèdia. Dos exemples: vam celebrar el centenari de la Primera Guerra Mundial amb aquest especial i vam parlar del Tractat dels Pirineus tot convertint el llenç del pintor Laumosnier en una imatge digital a través de la qual els usuaris podien viatjar pel quadre i descobrir qui va assistir a la trobada entre Felip IV i Lluís XIV a l’illa dels Faisans.

Creus que cada cop hi ha més tendència a llegir i consultar informació en formats digitals?

Nosaltres som una revista nínxol. És molt diferent el comportament digital d’una publicació de notícies (un diari, per exemple) que el d’una revista especialitzada, i més, una revista especialitzada en història. Evidentment, el SÀPIENS es pot trobar a la plataforma iQuiosc, però el gruix de lectors el tenim al paper, fet que considerem normal tenint en compte el tipus de publicació que som. Pel que fa a la relació web/revista, tots dos suports són molt diferents: els articles no són idèntics, les periodicitats i els formats són molt diferents… Cada vegada ens consulta més gent al web, però no és gent que, per això, deixa de comprar la revista o a l’inrevés. Sobre el web afegir que el consulten molts estudiants, principalment d’ESO.

A principis de febrer vàreu renovar web de sapiens.cat. Què hi podem trobar de nou?

Podríem dir que el nou Sapiens.cat s’ha fet gran.

Què vols dir? 

Com passa amb la majoria de ‘sites’ lligats a publicacions d’història, l’anterior web tenia una estructura molt centrada en la revista: amb noms de seccions idèntics que per a nosaltres tenien sentit però que deixaven de tenir-ne si pensàvem únicament en el web com un ens propi.

Ara, sapiens.cat té una estructura més lògica, àgil i útil per als usuaris. Els continguts s’agrupen al voltant de dos grans eixos: temes (amb opcions com Catalunya, Europa, Món o Personatges) i èpoques històriques (amb les grans èpoques històriques més Catalunya 1714 i Guerra civil i franquisme, les més consultades). D’aquesta manera, el contingut no només és més fàcil d’ubicar, sinó, també, de localitzar, ja que un mateix tema pot estar a Catalunya, a Història contemporània i a Personatges.

L’altra gran novetat és la manera de presentar els continguts: la gran font d’informació és la revista, però els continguts no es publiquen de manera idèntica. Intentem presentar-los a partir d’una curiositat i fragmentar-los. De vegades, els convertim en un interactiu, com aquest mapa sobre la Catalunya nazi.

També tenim els quizzes, un clàssic dels webs d’història anglosaxons. Es tracta de trivials de temes històrics en què es llegeix i s’aprèn d’una manera diferent i divertida. Els malnoms dels reis i comtes catalans, els gàngsters més famosos de la història, frases cèlebres, filòsofs, Kubala, la història del Barça… Els trobareu tots aquests i més a la secció Quizzes.

Des de Sàpiens heu fet accions com “El món ho ha de saber”, per donar a conèixer la història de Catalunya al món. Creus que encara queden moltes coses per descobrir de la història de Catalunya?

Sí, el llibre ‘El món ho ha de saber’ es va enviar a través del web a 15.000 personalitats d’arreu del món. Va ser un èxit majúscul. Allà explicàvem la guerra de Successió i els darrers 300 anys de la història de Catalunya. Des de SÀPIENS sempre hem apostat per la nostra història i tot i que fa 15 anys que en publiquem reportatges, encara hi ha molts esdeveniments i personatges dels quals encara no se n’ha parlat prou o gens. Per exemple, al proper número de la revista us parlarem de Carme Ballester, la vídua del president Lluís Companys, un personatge que no descobrirem però del qual revelarem informació inèdita.

Aconseguir visites a un web pot ser una tasca complicada. Veiem que a sapiens.cat aposteu per eines com les xarxes socials i la newsletter. Quin percentatge del vostre tràfic ve per aquests canals?

Sí, aconseguir visites a un web pot ser una tasca complicada i més en un web nínxol i en català, com el nostre. La nostra estratègia de creixement sempre ha estat basada en els continguts. A més dels que hem anat publicant dia a dia, ens han ajudat a crear especials com els que hem esmentat abans o d’altres com els que fem cada 11 de setembre. També publiquem continguts en funció de l’actualitat, com ara la història de les obres de Sixena o històries relacionades amb el procés.

El newsletter i les xarxes són una eina més. No les tenim concebudes com una eina d’entrada de trànsit, sinó com una eina de difusió dels continguts. Sobre les dades: del newsletter rebem al voltant d’un 10% de trànsit, tot i que tenim pics més alts en funció del tema d’obertura. De xarxes rebem al voltant d’un 20%, sumant-hi Facebook i Twitter.

Per què us vàreu decidir per un domini .cat a l’hora de fer el web?

Directament no ens vam plantejar un domini que no fos el .cat. Com vam dir quan vam fer els vídeos del cas d’èxit, va ser una qüestió de lògica, de normalitat, de coherència. No hagués tingut sentit que una revista escrita en català, feta i distribuïda a Catalunya per a un públic majoritàriament català optés per un domini genèric com el .com o per un domini territorial que no és el seu, com el .es Si som una web catalana l’únic que tenia sentit era optar pel nostre domini territorial, el .cat.

Com t’imagines sapiens.cat en un futur?

És difícil d’imaginar, perquè hi ha preguntes i reptes globals importants que romanen sense resposta en el món editorial. Però veig un web que va més enllà dels continguts, que ha trobat un model de negoci lligat a un esperit editorial i social. Tenim un projecte entre mans que respon a aquesta definició, però del qual ara mateix no en podem parlar. Haureu de seguir visitant sapiens.cat per saber què serà.

Enllaç